Aula Vocal 5

Tomás Luis De Victoria, nascut a Sanchidriàn, Àvila en 1548 i mort a Madrid en 1611, va serun compositor renaixentista i podem dir que avantguardista en el seu temps per diferents motius: músics, religiosos i tecnològics.

Per una banda, com a músic, és dels primers que componen combinant melodies. És a dir, busca la concordança entre les diferents veus totes diferents generant un joc bonic a l'oïda. Estem parlant de la polifonia, de l’harmonia. És tècnicament una de les músiques més evolucionades en el seu temps. Si vos fixeu, hi ha un diàleg entre les veus i cap d’elles és més important que altra.

D'altra banda, com a religiós, cal destacar que és dels primers sacerdots preparats. De les primeres fornades, dels primers seminaris creats després del Concili de Trento i la seua formació estava orientada fonamentalment a l’estudi i comprensió dels texts sagrats, de l’Antic i del Nou Testament. De fet, la paraula és un element fonamental en la seua música. La música estarà al servei de la paraula, del seu significat, i no al revés.

Per últim, era un home que estava a l'avantguarda de la tecnologia de la seua època, al fer us de la impremta. Especialment la de partitures de música, que feia pocs anys que s’havia aconseguit, fent us dels mètodes més moderns per a imprimir les seues composicions.

La promesa de racionalitat del Renaixement, de recuperació de l’esquema clàssic, de la proporció que ordena el món que ens permet posar-nos a l’altura de l’home, es converteix en un malson després de les guerres religioses durant més de cent anys que acabaran en la pau de Westfàlia en 1648. Una divisió del cristianisme en Europa i una mena de pessimisme que es trasllada en l’art de diverses maneres: en pintura ho podem veure amb el clarobscur i en general hi haurà un retorn a la subjectivitat. Res no restarà cert, només el que sentim i per això l’art tornarà el rostre cap l’emoció; en música donaran més importància al ritme, capaç de generar sentiment. No importarà tant el que diguem sinó la retòrica, com ho diguem.

Per altra banda, la música començarà a eixir de les esglésies i dels palaus aristocràtics i buscarà el seu lloc en les caixes del teatre. Inspirat en les tragèdies gregues que eren cantades, caldrà cantar les obres i així és com naixerà l’òpera. Les lletres hauran de ser enteses i es bressolaran en una melodia no massa dramàtica, més lleu i l’harmonia que li acompanya serà la que marque el to, el sentiment. El Messies és un oratori i un oratori és la translació de una òpera a l’àmbit religiós. Es canta i té una narrativa de temàtica religiosa, però no s’escenifica. El solista canta un passatge de la Bíblia i el cor ho comenta. L’amen és l’últim moviment del Messies. Georg Friedrich Händel, el seu compositor, va nàixer a Halle (Brandemburgo-Prusia) en 1685 i va morir a Londres en 1759. Ah! la música barroca entra ja dins del que considerem com a música clàssica.

Antoni Vivaldi va nàixer a Venècia en 1678 i va morir a Viena en 1741. Compositor, violinista, empresari, professor i sacerdot catòlic. La seua influència es va estendre per tota Europa i va ser fonamental en el desenvolupament de la música instrumental de Bach.

Johann Sebastian Bach, nascut a Eisenach, en 1685 i mort a Leipzig en 1750. Els seus avantpassats contaven amb més de 200 anys de tradició musical i per això ell té accés a aquesta formació de una manera molt ampla, tot i que la seua família és humil. Ja des de xicotet interioritzarà les regles, la lògica de com funciona la música. Interessat per totes les tendències i estils musicals del seu temps, serà també capaç de condensar tot el coneixement barroc en les seues composicions.

Podem dir amb propietat que és el gran ‘programador’, el que estableix el codi de la música. Les seues composicions despleguen totes les seues possibilitats. Per a ell la música ha de ser natural i està viva, és moviment, energia. Abans de Bach es componia per a honrar a Déu. Ell diu que Déu està en la música i podem aproximar-nos a Ell en la mesura que aquesta siga perfecta.

Mentre en la resta d’arts parlen de neoclassicisme, en música en la mateixa època diuen que fan música clàssica, perquè hi havia arquitectura, escultura, pintura de la Grècia antiga, però no ens ha arribat res que es puga apreciar per la oïda.

La història de l’art és pendular i durant el classicisme, tornen a aquelles idees d’equilibri, d’harmonia, d’elegància del renaixement. Fuig dels excessos formals del Barroc, encara que no trenca del tot amb ell. És el segle XVIII, el de la Il·lustració. Han evolucionat moltes coses en la música, nous estils, més recursos, més possibilitats. El músic clàssic aprofundeix amb la idea de la narrativitat del barroc, però d’una manera més profunda, més dramàtica. Però quina és la innovació principal del Classicisme? La introducció de la ‘forma’ en la narració musical. Les obres del Barroc podien ser molt llargues, però eren una sucessió simple de moviments xicotets. La música del Classicisme busca contar una història, però no cal que tinga text. Com en una narració, com en un conte, hi haurà una introducció, un nus o conflicte i un desenllaç. Un conflicte subtil, sense buscar l’excitació (ja arribaran els romàntics), però composen amb estructura, intenten tancar el cercle i de manera elegant, prescindint de tot allò que sobre. El geni és Mozart, Wolfgang Amadeus Mozart, que va naixer a Salzbourg en 1756 i va morir a Viena en 1791 amb 35 anys. De vegades la seua música sembla fàcil, però el seu equilibri és exquissit. Res en la seua música està deixat a l’atzar, res es fortuit. És el compositor de la música perfecta. Construeix les seues obres, com si foren els edificis sublims de la Grècia clàssica. Res no sobra, res no falta.

Nicolay Kedrov va nàixer a Sant Petersburg en 1871 i va morir a Paris en 1940. De 1894 a 1897 va estudiar cant al Conservatori de Sant Petersburg, convertint-se en baríton operístic que va actuar en diversos teatres, entre ells el Bolxoi i el Teatre Mariinsky. El 1897 va organitzar un quartet vocal masculí (Quartet vocal rus de Sant Petersburg). El seu primer concert es va fer l'any 1898 al Conservatori de Sant Petersburg. El repertori del quartet incloïa cançons populars russes, balades, música d'òpera, i a poc a poc va aparèixer la música litúrgica. Cada any, el quartet va fer una gira per Europa amb èxit i va gravar un àlbum musical a Londres. El 1917, Kedrov es va convertir en professor del Conservatori de Sant Petersburg. Temps després de la Revolució d'Octubre, el 1922, la família va emigrar de Rússia, va viure a Berlín i el 1928 es va traslladar a França. A París, Kedrov va recrear el quartet (Quatuor Kedroff). El repertori del conjunt a l'exili incloïa cants litúrgics de l'Església Ortodoxa Russa. El quartet va fer gires per Europa i Amèrica del Nord. Kedrov va ensenyar al Conservatori Rachmaninoff de París. La seva peça més famosa és Otche Nash (Pare Nostre) escrita el 1922.